Compte enrere per estrenar a alguaire el primer aeroport de la generalitat

Pocs mesos abans de l'estrena, el Govern elabora un pla de m*rqueting perquè l'aeroport de Lleida s'assimili als de Saragossa o Sant Sebasti*

Quan falten pocs mesos per estrenar-se i amb les obres a ple ritme, la Generalitat prepara un pla de m*rqueting per a l'aeroport d'Alguaire que podria situar-lo en pocs anys a l'altura dels aeroports de Saragossa, Melilla o Sant Sebasti*. Durant el primer any hi haur* enllaços amb capitals de la resta de l'Estat, les illes i Europa occidental. D'altra banda, el Govern negocia amb el sector agroindustrial per obrir les portes a possibles exportacions.


Si es compleixen les previsions, falta menys d'un any perquè comenci a funcionar el primer aeroport de Lleida, que també ser* el primer que promou, construeix i gestiona la Generalitat, tres dècades després que l'aeròdrom de Reus aconsegu*s enllaços directes amb l'aeroport de Madrid i constru*s la seua terminal. Encara fins al 2009, Lleida ser* l'única prov*ncia catalana sense instal·lacions aeroportu*ries.

Mentre les obres avancen sense fre sobre el calendari previst, l'Administració catalana est* tancant els detalls d'un pla de m*rqueting per a l'aeroport d'Alguaire. Plans similars han permès que els aeroports de Girona i de Reus hagin passat del mig milió de passatgers a l'any abans del 2003 als 4,8 milions o 1,3, respectivament, el 2007. La perspectiva en el cas de Lleida és que l'aeroport "estigui en perfecte funcionament en un termini de deu anys, encara que no renunciem que sigui abans", afirma el director general de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat, Oriol Balaguer. El pla de negoci de les instal·lacions d'Alguaire planteja que l'any 10 del seu funcionament sigui utilitzat per 395.000 viatgers i que gestioni el trasllat de 3.500 tones de mercaderies a l'any. Això suposa que el de Lleida ser* similar a les instal·lacions aèries de Sant Sebasti* (466.457 passatgers el 2007); Melilla (339.244) o Saragossa (435.881 viatgers el 2006, encara que el 2007 va créixer un 17%).

El que passar* entre el 2009 (any 1 de l'aeroport) i el 2019, en canvi, escapa a aquesta planificació. Segons la Generalitat, durant el primer any s'espera establir enllaços amb dos o tres punts de l'Estat (inclòs les illes) i dos o tres més d'Europa, que podrien ser Madrid, Par*s i Londres, de manera que s'han entaulat contactes amb desenes de companyies i operadors. Sense anar més lluny, fa una setmana representants de la Generalitat i de la Diputació de Lleida van vendre el projecte de Lleida-Alguaire al congrés d'aeroports regionals que es va celebrar a Maó durant dos dies. La presentació "va acabar amb aplaudiments i un portaveu d'Air Europa va explicar que inversors xinesos havien preguntat a Londres per l'aeroport de Lleida", explica Josep Presseguer, tinent d'alcalde de l'ajuntament de Lleida i vicepresident de la Diputació. "És una anècdota", va afegir, " però és cert que el projecte va generar interès i es van fer contactes". Entre altres companyies, al congrés de Menorca hi havia representants de l'esmentada Air Europa, de Clickair o d'Air Berlin.

Segons la Generalitat, l'oferta tur*stica del Pirineu i l'activitat econòmica de Lleida ciutat com a capital de congressos són atractius de pes per donar personalitat a l'aeroport d'Alguaire. Però, a més, "s'ha de tindre molt en compte el públic de les comarques de Lleida. Entre el trenta i el trenta-cinc per cent dels viatgers que utilitzen l'aeroport de Girona són veïns" de les seues comarques, afirma Oriol Balaguer.

D'altra banda, "cal treballar en l'aspecte empresarial". "L'agroindústria de Lleida pot tindre interès a usar l'aeroport per al trasllat de productes com la fruita o els sucs si volen col·locar-los en destinacions llunyanes en els dies següents a la collita o l'elaboració. Algunes empreses ja ens han mostrat el seu interès." "Primer", assenyala el director general, "cal desenvolupar l'oferta des de Lleida cap a fora i després farem l'operació inversa". I totes dos se centraran en operacions b*sicament d'aviació regional, low cost o x*rter.

S'ha de tindre en compte, en aquest sentit, que el passat mes de setembre els viatgers de baix cost van superar a Espanya per primera vegada el 50 per cent del passatge aeri. En part, a causa de la crisi, aix* que l'any que ve (el de més incidència de l'aturada econòmica, segons els experts) pot no ser del tot dolent per estrenar les instal·lacions lleidatanes.

La crisi "és una dada per a la prudència", afirma Balaguer, que assenyala que a excepció de Girona, tots els aeroports catalans han perdut passatgers. "Esperem que a l'estiu la situació s'hagi capgirat." Tot i això, "crec que el 2009 pot ser el millor any". "Ciudad Real est* a punt d'inaugurar un aeroport i Castelló i Múrcia tindran les obres acabades l'any 2010, de manera que el de Lleida ser* l'únic que s'estrenar* al Mediterrani i el Llevant l'any que ve. Tindrem la nostra oportunitat", afirma Presseguer, responsable d'una oficina de promoció de l'aeroport a la plaça Sant Joan.

"Una altra cosa és que el sector estigui en plena reordenació", motivada en part per la crisi (com a exemple, la fusió de Vueling i Clickair), diu Josep Presseguer, que, després del congrés, va finalitzar que "tots aposten per un model de gestió autonòmica dels aeroports", com, de fet, també far* el Govern quan rebi el trasp*s dels de Reus, Girona i part del de Barcelona.



Font


Font de la foto




Font de les fotos