De Lleida a l'espai

PROJECTES · Diferents empreses, entre elles una de catalana, aposten per l'incipient i desconegut turisme a l'espai durant la pròxima dècada RUMORS · Virgin Galactic mirar* de construir un port espacial prop de Barcelona BASE · Un estudi del govern situa a l'aeroport de Lleida-Alguaire l'indret ideal

Laia Curcoll

La SpaceShipTwo és la nau de Virgin Galactic que aviat començar* els vols en proves. Portar* fins a 6 turistes a fer vols suborbitals per experimentar durant uns segons la ingravidesa
AVUI



Ser astronauta per un dia, veure la Terra des de l'espai i flotar gr*cies a la ingravidesa. Si fins ara, i només des de fa uns anys, aquest era un somni que només podia complir algun multimilionari, ara es comença a perfilar com una realitat a l'abast de més gent, tot i que segueix sent molt car.
Però encara més car és conquerir l'espai i cap pa*s est* disposat a invertir-hi tants diners com els Estats Units i la URSS durant la Guerra Freda. El turisme espacial es presenta, per tant, com una possible via de finançament per a les activitats i investigacions de les agències espacials, i alhora com una bona oportunitat de negoci.
Una de les empreses que aposta decididament per aquest tipus de turisme és la catalana Galactic Suite. El seu hotel, que obrir* portes el 2012 a 450 quilòmetres de la Terra, ja té 38 reserves. Els clients, després de 18 setmanes de preparació en una illa del Carib, passaran quatre dies a l'hotel, des d'on podran veure sortir i pondre's el sol quinze vegades al dia. Segons Galactic Suite el 2012 hi haur* 40.000 persones al món amb capacitat econòmica per pagar els 3 milions d'euros que costar* l'aventura. Una quantitat que dista molt dels 200 milions de dòlars que va pagar el primer turista espacial, Dennis Tito, per passar una setmana a l'Estació Espacial Internacional el 2001.
Una mica més barat, 200.000 dòlars (uns 146.000 euros), ser* fer un dels vols suborbitals en la nau que ha presentat la companyia Virgin Galactic: la SpaceShipTwo. Portar* fins a sis turistes i anir* acoblada a una altra nau, on viatjaran els seus familiars i amics amb qui podran mantenir contacte visual fins arribar als 15 quilòmetres d'altitud. A partir d'aqu* se separaran i els sis turistes ascendiran fins als 110 quilòmetres en 90 segons, en una sensació similar a la de l'enlairament d'un coet. Un cop all* s'aturaran els motors i els passatgers es podran aixecar per gaudir durant quatre minuts de la ingravidesa.
Més de 250 persones ja han fet la seva reserva. Entre ells, Ana Bru, directora de Bru&Bru, l'agència de viatges que comercialitzar* aquests vols suborbitals a Espanya. Est* previst fer un vol a la setmana, cosa que significaria gairebé 300 turistes cada any.
La companyia ja ha fet vols de proves aquesta tardor des del port espacial del desert de Mojave, a Califòrnia. Però preveu construir un altre base de llançament a l'atmosfera a Nou Mèxic, dissenyat per l'arquitecte Norman Foster.
El paper de Catalunya
Amb la crisi, ja ningú no s'atreveix a confirmar res, però els experts en aeron*utica asseguren, amb la boca petita, que el futur aeroport de Lleida-Alguaire, que ja s'est* construint en una *rea de 367 hect*rees, podria ser la base per llançar vols suborbitals que Virgin Galactic assegura voler construir "a prop de Barcelona". De fet, la Generalitat i Aeroports de Catalunya han finançat l'estudi sobre espaiports que van fer els alumnes de la Universitat Internacional de l'Espai (ISU) reunits l'agost passat a Barcelona.
L'estudi proposa una metodologia per avaluar espaiports i l'aplica a l'aeroport de Lleida. La decisió d'analitzar el cas de Lleida va ser un acord entre els alumnes de la ISU i del govern, segons explica el director general de Ports i Aeroports, Oriol Balaguer. L'estudi, dirigit per José Mariano López de Barcelona Aeron*utica i de l'Espai (BAIE), no s'ha pogut completar "per manca d'informació" sobre el sector. Això significa que no es mulla sobre la viabilitat del projecte, però s* que afirma que Lleida és un lloc "adient" per fer-hi un espaiport.
La baixa densitat de població de la zona i la seva posició estratègica per atraure clients d'Europa i el nord d'Àfrica permetrien fer realitat el projecte. A més, significaria una forta dinamització de l'economia de les comarques de l'interior. Però l'Estat no té cap pol*tica espacial ni cap organisme encarregat del tema, i aquesta és la principal dificultat a resoldre.


Font Avui.cat